L’acumulació normativa dels darrers anys s’ha convertit en un dels drenatges silenciosos més rellevants per a la competitivitat de les petites i mitjanes empreses del sector.
Segons les anàlisis elaborades a partir de dades de l’OCDE, Espanya produeix al voltant de 1.000 normes noves cada any que sumen aproximadament 1,3 milions de pàgines. Entre 2015 i 2025, el país ha passat del lloc 50 al 61 de 63 en l’Índex de Complexitat Regulatòria elaborat a partir dels treballs de Giuseppe Di Vita, una de les referències acadèmiques internacionals en la matèria. No és una percepció: és una caiguda documentada d’onze posicions en una dècada.
Entre 70.000 i 90.000 milions d’euros anuals.
El cost estimat que l’acumulació i la complexitat normativa imposen cada any a l’economia. Aproximadament el 7% del PIB.
L’impacte no és abstracte. Segons l’enquesta del Banc Europeu d’Inversions, el 47,8% de les empreses espanyoles considera la regulació un obstacle important per invertir a llarg termini. Pràcticament el doble de la mitjana europea (26%), i el percentatge puja fins al 63% en les pimes.
El cost per les empreses del sector
En el sector de la neteja, aquesta realitat macro es tradueix en una càrrega diària molt concreta. Una empresa ha d’assumir de forma simultània un volum creixent d’obligacions laborals, fiscals, de protecció de dades, de prevenció, de reporting i de compliment normatiu que creix any rere any, amb nous requisits que s’afegeixen abans que les empreses hagin pogut interioritzar els anteriors.
En aquest sentit, el 70% de les empreses dedica més de 10 hores setmanals a tràmits administratius Això equival a unes 520 hores anuals –més de 13 setmanes completes de feina- dedicades exclusivament a gestionar la relació amb les administracions. Una càrrega de temps que té una traducció econòmica directa.
D’altra banda, el Parlament Europeu adverteix que la mateixa normativa té un cost econòmic radicalment diferent segons la mida de l’empresa. Segons dades de la institució, les pimes destinen al voltant del 2,5% de la seva facturació anual a costos de compliment, mentre que en les grans empreses aquesta proporció se situa entorn del 0,7%.
La raó d’aquest diferencial és estructural. Les grans companyies disposen d’equips interns que absorbeixen l’impacte i el dilueixen dins d’una organització àmplia. Les pimes, en canvi, han d’assumir el mateix volum d’obligacions amb equips molt més reduïts, fet que implica un cost relatiu més elevat i un risc sancionador que, davant d’un error administratiu, pot arribar a equivaler a mesos de marge operatiu.
Un diagnòstic que ja no és marginal
A escala europea, el diagnòstic ha canviat. Des del febrer de 2025, la Comissió Europea ha activat una bateria de paquets Ómnibus de simplificació amb un objectiu explícit: reduir els costos administratius un 25% per a totes les empreses i un 35% per a les pimes abans de 2030, amb un estalvi potencial estimat de 37.500 milions d’euros per al teixit empresarial europeu. Les grans directives de sostenibilitat i reporting s’estan recalibrant per focalitzar les obligacions més intenses en les grans companyies i alleujar la càrrega de les mitjanes i petites.
Les dades dibuixen una realitat inequívoca: l’excés normatiu ha deixat de ser una qüestió tècnica per convertir-se en un factor estructural de competitivitat. Qualsevol marc regulatori ha de garantir drets, qualitat del servei i seguretat jurídica, però l’acumulació descoordinada de normes sobre estructures empresarials que no tenen capacitat per absorbir-les té un cost que acaba pagant el conjunt de l’economia.
Fer visible aquest cost, traslladar-lo als àmbits de decisió i treballar per un marc normatiu més previsible i proporcionat és una de les línies estratègiques estables d’ASCEN. Perquè el temps que les empreses inverteixen en tràmits administratius és temps restat de l’activitat productiva, i això acaba reflectint-se al compte de resultats.
Ja no estem només davant d’un problema d’hiperregulació. Estem davant la necessitat de començar a desregular de forma selectiva i ordenada, si volem preservar la competitivitat del teixit empresarial.