Ahir, dilluns 1 de juny, vam assistir a la Sala Ernest Lluch del Congrés dels Diputats a la jornada “El valor de lo esencial”, l’acte amb què alianzAS va posar sobre la taula una idea tan senzilla com sovint oblidada: els serveis essencials són el pilar que sosté el nostre estat del benestar.
ASCEN hi forma part a través d’AFELIN, on ostentem la vicepresidència. AlianzAS aglutina les principals organitzacions empresarials dels serveis essencials intensius en mà d’obra -activitats que representen al voltant del 2,2% del PIB i més d’1,2 milions de persones treballadores a tot l’Estat-, i això la converteix en un interlocutor de primer ordre davant les administracions en matèria de contractació pública, legislació laboral i Seguretat Social.
La jornada va néixer amb una clara vocació institucional. La va obrir Javier Sigüenza, president d’alianzAS, seguit del discurs d’Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, i la va cloure Antonio Garamendi, president de la CEOE. Entre mig, dues taules de debat: la primera, “El valor de lo esencial”, va reunir al voltant de la mateixa taula els agents socials -amb CCOO i UGT- i les patronals sectorials AEESDAP, IGUALIS, AMI i AESTE; la segona, “Assegurant la viabilitat dels serveis essencials a Espanya”, va donar veu als representants dels diferents grups parlamentaris.
Tot el sector, davant els seus reptes
L’esdeveniment va girar en torn a dos dels principals problemes del sector. Per una banda, les barreres que avui ofeguen la contractació pública, una peça clau per a la viabilitat dels nostres sectors, on representa al voltant del 50% de la facturació. La primera, la desindexació: la impossibilitat de revisar els preus dels contractes deixa les empreses absorbint, durant anys, l’increment real dels costos -els salaris que fixa la negociació col·lectiva, l’energia, les matèries primeres- sense cap mecanisme de compensació. En activitats on el personal pot suposar el 80-90% del cost, qualsevol pujada que no es traslladi al preu del contracte erosiona els marges fins a fer-los insostenibles.
A aquesta s’hi sumen dos factors que actuen com a filtre, especialment per a les pimes. La complexitat burocràtica eleva les exigències documentals i de solvència fins a un punt que les empreses de menor dimensió, sense grans estructures administratives, difícilment poden assumir. I la morositat obliga les companyies a finançar amb la seva pròpia tresoreria un servei públic que ja estan prestant, una càrrega que les més petites no poden sostenir gaire temps.
El resultat d’aquesta suma és un mercat que, malgrat el rècord de contractació pública -el 2025 es van licitar més de 180.000 milions d’euros a tot l’Estat-, funciona sovint sense competència real. Gairebé el 45% dels contractes de l’Administració General de l’Estat es van adjudicar amb un únic licitador, més del doble del llindar de risc del 20% que fixa Brussel·les. I no és un problema exclusiu de l’Estat: en el conjunt de les administracions, la mitjana se situa en només 2,64 ofertes per contracte, una concurrència empresarial molt baixa per al volum de despesa que es gestiona. I en els casos més extrems, els concursos queden directament deserts: només el 2025, gairebé 10.000 licitacions van quedar sense oferta, amb uns 4.000 milions d’euros d’inversió pública paralitzada. Són la prova que el model actual expulsa empreses del sistema -molt especialment les pimes-, encareix el servei i en posa en risc la qualitat i la continuïtat. A tot plegat s’hi va afegir un altre element de fons: aquesta conjuntura condiciona directament la negociació col·lectiva i el diàleg social, perquè no es pot avançar en drets sense empreses viables que els puguin sostenir.
La jornada va dedicar també una atenció especial a l’absentisme. Si a tot l’Estat l’absentisme s’ha convertit en un fenomen estructural -el 2025 va vorejar el 7% de les hores pactades, màxims de la sèrie històrica-, a la neteja la situació és molt més greu. Les dades de l’INE situen en un 13% el percentatge de treballadors del sector que falten cada dia a la feina: gairebé el doble de la mitjana nacional i al voltant d’un 70% per sobre de la resta de sectors. A més, les baixes duren més: una mitjana de 55 dies, quinze més que la mitjana del conjunt de l’economia.
L’impacte sobre les nostres empreses és doble. D’una banda, en un sector on els costos laborals superen el 85% de la despesa, cada hora no treballada va directa al compte de resultats. De l’altra, cada absència s’ha de cobrir sí o sí per garantir el servei, de manera que l’empresa assumeix alhora el cost de la persona absent i el de la seva substitució. Per això es va reclamar solucions immediates i realistes: millorar la coordinació entre tots els actors implicats -mútues, Inspecció, serveis públics de salut i Seguretat Social-, dotar de més recursos les administracions per a la gestió i el seguiment de les baixes, i perseguir l’absentisme fraudulent, distingint-lo sempre de les situacions de malaltia legítimes, que el sistema ha de protegir sense excepcions.
Una lectura unànime
Si alguna cosa va quedar clara, és que, en termes generals, el diagnòstic és compartit. Patronal i sindicats vam coincidir en la lectura dels problemes i en una idea de fons: cal avançar en drets socials, sí, però fer-ho de manera coherent i sostenible per a les empreses, perquè no hi ha progrés social durador si no és viable per a qui ha de prestar el servei i mantenir l’ocupació.
La presència d’ASCEN en aquesta jornada no és anecdòtica. Forma part de la manera com treballem: ser-hi, als espais on es prenen les decisions i es construeix el discurs sectorial. Participar a alianzAS, a través d’AFELIN, és un dels canals a través dels quals fem arribar les reivindicacions de les nostres empreses associades. Seguirem treballant perquè el valor d’allò essencial es reconegui no només amb paraules, sinó amb mesures concretes. Perquè quan parlem de serveis essencials, parlem de persones, d’ocupació i de la qualitat de vida de tothom.