Reposar sabó sembla la tasca més senzilla d’un servei de neteja. Multiplicada per desenes de lavabos i centres, és una de les que acumula més hores, desplaçaments i residus sense que ningú ho mesuri.
En hotels, residències, centres sanitaris, oficines i edificis d’ús públic, que hi hagi sabó als lavabos es dona per fet. Per a l’empresa de neteja que presta el servei, darrere de cada dispensador hi ha tota una operativa: controlar existències, emmagatzemar producte, planificar reposicions, revisar nivells i respondre quan alguna cosa falla.
Quan aquesta gestió es repeteix en molts punts de consum, deixa de ser un detall. Per això, valorar una solució d’higiene de mans només pel preu de la recàrrega dona una visió incompleta del cost real.
Del preu del consumible al cost total del servei
El cost d’un sistema d’higiene de mans no acaba en la factura del producte. També compten la freqüència de reposició, el temps que el personal dedica a cada canvi, l’espai de magatzem, els desplaçaments, el producte que es llença sense utilitzar i els envasos que es generen.
En contractes amb moltes instal·lacions, una reposició imprevista pot obligar a fer un desplaçament extra, trencar la planificació del dia o acabar en una reclamació del client per falta de sabó.
Una bona autonomia, poder veure el nivell de producte d’un cop d’ull i espaiar els canvis permeten que la reposició s’integri en les rutes ordinàries i deixi de ser una urgència. L’objectiu no és només que hi hagi sabó, sinó que reposar-lo sigui previsible.
Nous formats per a una necessitat tradicional
Al sabó líquid convencional li han sortit alternatives. Una d’elles són els sistemes de sabó sòlid: recàrregues compactes que el dispensador transforma en escuma en el moment de rentar-se les mans, sense transportar l’aigua que conté el producte líquid.
Des del punt de vista operatiu, un format més compacte ocupa menys espai al magatzem i al carro, pesa menys quan s’ha de moure entre centres i redueix els envasos que es generen amb cada reposició.
Són avantatges petits en cada canvi. Però en una empresa que gestiona centenars de punts de consum, una millora repetida milers de vegades l’any s’acaba notant en hores de feina i en costos logístics.
Quines preguntes cal fer-se abans de canviar de sistema
Més enllà del format, convé avaluar qualsevol sistema amb les mateixes preguntes:
Autonomia: quants usos ofereix cada càrrega i cada quant caldrà tornar al dispensador.
Visibilitat: si el personal pot veure el nivell sense obrir-lo i reposar abans que es buidi.
Dosificació: si cada ús proporciona la mateixa quantitat, per controlar el consum.
Emmagatzematge i transport: quant espai ocupen les recàrregues i quant pesen.
Residus: quins envasos genera cada reposició i si el producte s’aprofita íntegrament.
Adaptació a cada instal·lació: si hi ha versió manual i sense contacte, segons l’ús del lavabo.
Amb aquestes respostes, la comparació entre sistemes deixa de ser una comparació de preus unitaris i passa a ser una comparació de cost de servei.
La sostenibilitat també passa per la logística
L’impacte ambiental d’un producte de neteja no depèn només de la seva composició. El format, l’embalatge, el transport i l’aprofitament del producte també compten, i sovint pesen més del que sembla.
Transportar menys aigua, ocupar menys palets i eliminar envasos de plàstic d’un sol ús són millores que el client pot incorporar als seus objectius ambientals. Per a l’empresa de neteja, a més, són arguments que es poden demostrar amb dades en una licitació o en la renovació d’un contracte.
Innovar també és revisar allò quotidià
Quan es parla d’innovació en el sector es pensa en robots, sensors o intel·ligència artificial. Però també hi ha marge en processos molt més quotidians, com la gestió dels consumibles.
Estalviar-se una reposició, una comprovació o un desplaçament sembla poca cosa en un lavabo. Repetit en desenes de centres durant tot l’any, canvia l’organització del servei. De vegades innovar no és transformar-ho tot, sinó fer més senzill allò que es repeteix cada dia.
LESSEAU: higiene de manos con jabón sólido
Pastillas de origen vegetal que el dispensador convierte en espuma. Sin cartuchos de plástico y con indicador de nivel para planificar la reposición.
1.800
usos por carga (modelo manual)
−90 %
de espacio de almacenaje
1=38
un palé de pastillas sustituye 38 de jabón líquido
0
envases de plástico en las recargas
Datos facilitados por Diversey.