L’Informe del Mercat de Treball de les Dones a Espanya (dades 2025), elaborat pel SEPE, evidencia el paper central que exerceix el sector de la neteja professional dins del mercat laboral femení.
Lluny de ser una activitat secundària, l’ocupació de personal de neteja d’oficines, hotels i altres establiments s’erigeix com la segona amb més volum de contractació femenina al conjunt de l’Estat, amb 719.997 contractes formalitzats el 2025. Pràcticament 1 de cada 10 dels contractes subscrits per dones correspon a aquesta ocupació.
Es tracta d’una activitat amb un grau de feminització molt elevat: aproximadament 8 de cada 10 contractes de neteja són formalitzats per dones -davant dels 172.554 contractes masculins-, cosa que la converteix en una de les principals vies d’incorporació al mercat laboral per a aquest col·lectiu.
Aquesta rellevància és especialment notable en el cas de les dones majors de 45 anys, on la neteja es consolida com una de les ocupacions de referència, facilitant tant l’accés com la continuïtat en el mercat laboral en etapes amb menor dinamisme en la contractació.
Pel que fa a les condicions d’ocupació, el sector combina una estabilitat contractual elevada -amb una taxa de contractació indefinida del 83,38 %, una de les més altes entre les ocupacions més rellevants per a les dones- amb models organitzatius propis de la prestació del servei, sovint articulats al voltant de jornades parcials i múltiples centres de treball. Cal tenir en compte que més del 60 % dels contractes a jornada parcial a Espanya són subscrits per dones.
698.685 sol·licituds d’ocupació
La neteja professional és l’ocupació més sol·licitada per les dones en situació d’atur, fet que posa de manifest el seu paper com a via principal d’incorporació al mercat laboral.
Les dades dibuixen una realitat inequívoca: el sector de la neteja professional compleix una funció estructural dins del mercat de treball. La seva capacitat per integrar col·lectius diversos -especialment en les etapes més avançades de la vida laboral- el converteix en una peça clau per a l’equilibri del sistema.
Aquesta centralitat fa evident la necessitat de reforçar el reconeixement del sector i d’adequar els marcs normatius i els instruments de contractació a la seva realitat operativa, garantint condicions que permetin sostenir el model, assegurar la qualitat del servei i consolidar el seu paper com a generador d’ocupació estable.
