El Reial decret llei 39/2026 elimina l’excepció dels contractes de quatre setmanes o menys. Des del 19 de novembre, fins i tot la substitució més urgent exigeix lliurar per escrit tota la informació laboral abans de començar.
Són les sis de la tarda. Una treballadora truca per avisar que l’endemà no podrà anar a treballar. El seu torn, a la planta d’un hospital, comença a primera hora del matí. Aquell servei no es pot ajornar, i l’empresa ha de trobar algú que la substitueixi en poques hores.
Fins fa poc, el repte era trobar aquesta persona. Ara, a més, cal lliurar-li per escrit tota la informació sobre les seves condicions de treball abans que comenci: disset apartats, els mateixos que en un contracte indefinit.
El Reial decret llei 39/2026, publicat al BOE el 18 de novembre de 2026, introdueix nombroses novetats en matèria laboral, entre d’altres en les hores complementàries, els períodes de prova, la transparència retributiva i el règim sancionador. Però n’hi ha una que té un impacte especial en el dia a dia del sector de la neteja: la supressió de l’excepció de què gaudien els contractes de quatre setmanes o menys, que quedaven fora del règim d’informació prèvia aprovat al setembre amb el Reial decret 723/2026. Des del 19 de novembre, l’obligació s’aplica sigui quina sigui la durada del contracte. I incomplir-la passa de ser una infracció lleu a ser greu, amb sancions de fins a 7.500 euros.
Abans del primer dia, sigui quina sigui la durada
Europa permet lliurar la informació bàsica fins al setè dia natural. Espanya l’exigeix abans de començar a treballar, també en una suplència d’un dia.
Quan l’imprevist és la norma
En la neteja, l’escena del principi no és una excepció. Cada dia, més d’un de cada vuit treballadors del sector, un 12,8 %, no es presenta a la feina. En hospitals, escoles o equipaments públics, cobrir aquestes absències d’un dia per l’altre forma part de la feina diària de qualsevol empresa.
La nova norma no fa cap distinció per a aquestes situacions. Exigeix la mateixa documentació prèvia per a un contracte planificat amb setmanes d’antelació que per a una suplència resolta durant la nit. I l’impacte no és el mateix per a totes les empreses. Una gran companyia amb un departament de recursos humans ho pot integrar en els seus processos. En una pime on una o dues persones porten tota la gestió laboral, cada substitució urgent es converteix també en un tràmit urgent.
Més del que demana Europa
L’obligació prové de la Directiva (UE) 2019/1152, sobre condicions laborals transparents i previsibles. Les directives europees no s’apliquen directament: fixen uns objectius i uns mínims que cada estat ha d’incorporar al seu ordenament amb normes pròpies, el que s’anomena transposició. Espanya ho ha fet en dos passos: primer amb el Reial decret 723/2026, al setembre, i després amb el Reial decret llei 39/2026, que la completa.
La norma europea, però, és força més flexible que la seva aplicació a Espanya. Permet lliurar la informació bàsica entre el primer dia de treball i el setè dia natural, i la resta en el termini d’un mes. També permet excloure les relacions de molt curta durada, amb una mitjana de tres hores setmanals o menys en quatre setmanes, un supòsit en què podria encaixar una suplència d’un dia.
Espanya ha triat la fórmula més exigent en tots dos casos. És el que a Brussel·les s’anomena gold-plating: anar més enllà del que exigeix una directiva en transposar-la. I passa just quan la Comissió Europea s’ha marcat l’objectiu de reduir un 25 % les càrregues administratives de les empreses, i un 35 % les de les pimes.
Hi ha, a més, una contradicció que convé assenyalar. Les directives s’obren amb uns considerants: apartats previs a l’articulat que n’expliquen els objectius i el context. No són obligacions jurídiques per si mateixos, però orienten com s’ha d’interpretar i aplicar la norma. El considerant 48 d’aquesta directiva ho expressa així:
«(48) En aplicar aquesta Directiva, els estats membres han d’evitar establir traves de caràcter administratiu, financer i jurídic que obstaculitzin la creació i el desenvolupament de microempreses i de petites i mitjanes empreses. Per tant, es convida els estats membres a avaluar les repercussions del seu acte de transposició en les petites i mitjanes empreses, per tal d’assegurar-se que aquestes no es vegin afectades de manera desproporcionada, amb una atenció especial a les microempreses i a la càrrega administrativa, i a publicar els resultats d’aquestes avaluacions.»
És precisament aquesta proporcionalitat la que qüestionem. S’ha valorat prou què implica exigir tota aquesta informació abans de començar a treballar en sectors on una substitució s’ha de resoldre en qüestió d’hores?
Les conseqüències per a les empreses
Ningú no qüestiona que qui comença a treballar ha de saber en quines condicions ho fa, i encara menys qui té un contracte d’un dia. Però la norma tracta igual un contracte planificat amb setmanes d’antelació i una substitució que s’ha de resoldre en poques hores perquè un hospital o una escola funcionin l’endemà.
Des del 19 de novembre, cada substitució, per breu i urgent que sigui, ha d’anar precedida del lliurament per escrit de la informació completa. Per als contractes nous no hi ha cap període d’adaptació: les empreses han d’ajustar els seus processos des del primer dia. I un incompliment ja no es considera una infracció lleu, sinó greu.
El resultat és més càrrega administrativa en el moment de més pressió, més exposició a sancions i més dificultats per garantir la cobertura dels serveis, especialment per a les pimes. Cada dia, en algun centre de Catalunya, algú comença una suplència d’un dia. Abans d’entrar, ha d’haver rebut disset apartats d’informació, tant si l’avís de l’absència ha arribat la tarda anterior com si ha arribat de matinada.
Una dinàmica que s’accelera
No és un fet aïllat. Al setembre, el Reial decret 723/2026 va ampliar de deu a disset els apartats d’informació i en va avançar el lliurament a abans de l’inici de la relació laboral. Ara, la mateixa obligació s’estén a tots els contractes, sigui quina sigui la seva durada. Cada norma afegeix una capa nova, i l’efecte acumulat recau sobre les mateixes empreses.
Des d’ASCEN continuarem acompanyant les empreses associades perquè puguin aplicar la norma des del primer dia.
Al setembre advertíem que continuàvem afegint capes. Dos mesos després, n’hem afegit una altra. El diàleg social ha de servir precisament per detectar aquests efectes abans que una norma entri en vigor, i trobar l’equilibri entre la protecció de les persones treballadores i la realitat dels serveis.
Les novetats del sector, al teu correu
Conveni, normativa, contractació pública, actes i notícies de la neteja professional a Catalunya.